QUÈ ÉS PER MI UNA EDUCACIÓ EN VALORS?

Una educació integral per desenvolupar les diferents dimensions de la persona, a nivell físic, cognitiu, emocional, social i transcendent.

Educar fomentant la construcció de criteris propis i raonats que afavoreixin la participació de la persona en la societat. Ens estem formant durant tota la vida, constantment, i per mi ès fonamental tenir una flexibilitat mental que ens ajudi a incorporar valors que ens facilitin una vida interna i externa més autèntica i més plena.

Valors a desenvolupar: Amor, Pau, Agraïment, Alegría, Respecte (honor, estima, respecte als drets i la dignitat de totes les persones, éssers vius, i també al medi ambient que sustenta la vida), Llibertat (capacitat per controlar les pròpies accions), Amistat, Bondat, Dignitat, Generositat, Honestitat (integritat, veracitat i sinceritat), Compassió, Humilitat, Confiança, Cooperació, Justícia, Laboriositat (esforç en aconseguir objectius), Sensibilitat, Lleialtat, Perseverança, Prudència, Responsabilitat, Voluntat, Solidaritat, Tolerància…

Ès important, dons, una formació permanent e integral de les persones per l’adquisició i desenvolupament de valors individuals i col·lectius, per el compromís amb la seva propia vida i amb la societat.

QUI ÉS RESPONSABLE DE L’EDUCACIÓ EN VALORS?

Crec que en primer lloc s’ha de destacar el gran paper dels pares i mares, amb el seu exemple, desprès la resta de la família, l’escola, institucions públiques, entitats privades, amics, la societat (amb l’exemple dels seus líders, i també dels mitjans de comunicació, malhauradament moltes vegades donen exemple d’antivalors), i el propi individu, un cop s’ha fet adult que pot continuar amb la seva educació o si cal, reeducació.

COM S’EDUCA EN VALORS?

Primer de tot, amb l’exemple diari, i després ajudant a desenvolupar capacitats com l’empatía, l’autoestima, l’autoconeixement… i donant recursos per afrontar crítica i creativament els conflictes, aprenent a identificar i gestionar les emocions.

Filòsofs antics, pensadors i pedagogs moderns s’han preocupat per la tasca d’educar en valors i desenvolupar una educació integral per l’evolució de les diferents dimensions de la persona: física, cognitiva, emocional, social i transcendent.

La persona ha d’incorporar el valors que cregui adequats per la recerca del sentit de la seva existència. desenvolupament valors individuals i col·lectius per la participació i compromís en la societat, entrenant capacitats i tenint recursos per afrontar crítica i creativament els conflictes.

És bàsic educar fomentant la construcció de criteris propis, raonats i solidaris que afavoreixin la participació de la persona en la societat.

Els èssers humanes estem en un procés permanent de decisió sobre el nostre projecte de vida.

Felicitat i justícia: vida individual feliç versus vida col·lectiva justa. La complexitat de la naturalesa humana i dels desitjos que conviuen amb les pròpies limitacions provoquen conflictes de valors.

La recerca d’una forma de vida que equilibri la defensa de la vida. la felicitat i la justicia requereix trovar uns fonaments que ens permetin dur a terme aquesta tasca pensant en la millor manera de conviure.

Concepte de Valors:

Absoluts: Des d’aquesta perspectiva són  creences absolutes i universals que queden fora de qualsavol discussió. Una autoritat moral  imposa els valors i normes que considera óptims i la intervenció educativa es centra a ensenyar què fer i què no fer en relació als comportaments. La persona ha de respectar alló que se li transmet, sense deixar espai a la responsabilitat individual en l’elecció. Cosmovisions religioses, posicions historicistes o el sociologisme de Durkheim s’emmarquen dins d’aquets model.

Relativisme moral: Els conflictes es solucionen sobre la base de decisions subjetives de l’individu, negant la concepció absolutiste dels valors i defensant que cada persona té els seus valors en funció dels seus criteris. La intervenció educativa dels models basats en aquesta perspectiva es centra en la clarificació de valors, no hi ha contiguts a ensenyar. El procés educatiu es redueix a desenvolupar procediments i habilitats que permetin l’autoconeixement de la persona i així descobrir la seva pròpia escala de valors. La funció de l’educador és neutral, sempre respectant i tolerant les opcions dels valors dels educandos.

Els models descrits plantegen buits i limitacions. Cada perspectiva accentúa la importància d’un element de la moral, deixant de costat el seu antagónic.

Constructivisme: Sorgeix de les limitacions dels models explicats abans. El primer nega l’autonomia del subjete i redueix la seva capacitat de decisió. El segon emfatitza la capacitat d’elecció de la persona, justificant un relativisme moral que no valora la importància de la relació amb el altres. Partint d’aquestes limitacions, els valors es construeixen a partir de l’equilibri entre l’autonomia personal i la interacció social

Defensa l’autonomia del subjecte, reconeixent-li la capacitat de prendre decisions i actuar segons criteris interns escollits lliurement, però que al mateix temps destaca el paper que tenen els altres en la formació de cada individu. Els valors es construeixen a partir de l’experiència biográfica personal.

Cal dissenyar pràctiques i experiències que permetin a les persones créixer. El principal repte educatiu és desenvolupar les eines que configuren la intel·ligència ética perquè les persones puguin fer front a les situacions que experimentin.

Paraules clau: autoconeixement, empatía, autoregulació organísmica, comprensió crítica, consciencia